La istoria

L spirit aiegher e l besen de legreza, color e mùsega di fascegn à menà jà ti egn vint del secul passà (1920) a la formazion de desvalives gropes de jent che zenza esser leé da oblighes o statuc i se regolèa co la mondura da “l’antica” con un bandierèl e la bandiera di colores aldò; bandiera che zacan aea cinch colores e volea stèr per la cinch régoles de Fascia, dapodò con set colores per i set comuns.

Tantocant i struscies e la stentes del viver da ogni dì de chi egn no permetea amò la fondazion de n grop de folclor ence percheche usanzes e tradizions dessema al guant ladin, che te chela verscion antica ben pec aea amò, no les someèa morentes ma più che auter vives tel cher de duc i Fascegn.

Alincontra la vera e i tempes zis ries sobito dò chesta seconda vera mondièla aea dessatà, (coscita almànco l parea) chel marudel de usanzes, tradizions, ric, mùsega e bai che la Gran Vera amò no se aea tout dò.

L’é da chest besegn de tegnir dur, de mantegnir, de tegnir sù l spirit bon content e aiegher de chisc fascegn che te la vera sin aea durà teis, che nascea l prum pìcol Grop da Folclor te chel bel pìcol paìsc che l’é Gries, frazion de Cianacei.

Chest pìcol grop l’era componù da jent da Cianacei e Gries, la mondures les era di componenc medemi o toutes da d’imprest da vèlch Fascian che aea tegnù bon cont de la massarìes.

Ofizialmenter chest grop nasc ti prumes egn cincanta con a cef “Tita Piasech” da Gries, ma fàzile aldò de dotrei foti troèdes te vèlch cèsa fascèna, i se aea binà ence dant de la vera canche mai l’era possìbol.

I membres da enlouta l’era (vèrda foto): Gigio da Molin, Luigia Piasega, Maria de Ciciol, Giovanino da Poza, Rosa de Cercenà, Mondo de Zerilo, Cornelio del Lip, Angela del Grisc, Gigio del Grisc, Tita Piasech.

Col jir di egn chest pìcol grop se smaorèa man a man de più fincanche Don Mazzel rechia, “President de l’Union di Ladins de Fascia e Moena” da enlouta à pissà che fossa l besegn de meter sù n grop con régoles, n statut e na cassa, e desche president de l’Union l se à cruzià de “meter la robes a papier”!

Al scomenz di egn sessanta ence ta Dèlba e Penia la jent, usèda da egn a portèr l guant da zacan a festes e zerimonies, usèda a fèr mascherèdes e a balèr a temp de mùseghes ladines, se à pissà de se binèr adum e de meter sù n Grop da Folclor zis per tegnir sù bai e mùseghes che aessa podù morir fora ti egn del progress.

Ai 27 de setember del 1962 l segnor Giuseppe Iori (“Bepin de Mita”), aldò de n consei de Don Mazzel e de na spenta de l’ofizie per l turism (Azienda di soggiorno) l manèa n scrit a l’ENAL (Ente Nazionale Assistenza Lavoratori) per la sezion èrt e spetàcol con n scech de 9500 Lire desche cost de l’enscinuazion a l’Enal.

Chest ent se aessa cruzià de meter en consaputa l grop per chel che vèrda la manifestazions de folclor te la Tèlia e ic se aessa ence tout la fadìa de tor sù la partezipazions a la festes e l numer de partecipanc.

I membres de chest grop tel moment de la fondazion l’era: Iori Giuseppe (Bepin de Mita), Iori Cesare, Iori Evelina, Valeruz Antonietta (vize-sorastant), Soraruf Francesco, Soraruf Giuliana, Dantone Maria Teresa, Dellantonio Mario, Cavulli Roberto, Soraperra Maddalena, Dantone Lorenzo, Dantone Agnese, Iori Guido, Valeruz Eligio, Salvador Ermanno, Salvador Giulia, Iori Riccardo, Lorenz Stefania, Dantone Maria de Paul.

Dal 1962 per n dotrei egn l’era donca doi Gropes de Folclor chel de Dèlba-Penìa co l’inom “Marmolèda” e chel de Cianacei-Gries.
N an dò la fondazion Bepin domanèa contribuc, ajache aldò de n sie scrit mencèa 4 mondures da om e cater mondures da fémena.
L grop, componù de 25-28 elemenc aessa durà ence na bandiera talièna che era de obligh canche se cognea partezipèr a la festes da folclor.

Enterdèna ence l grop da Cianacei aea dotrei guants, ajache Don Mazzel aea fat binèr ensema e concèr sù duc i camejoc che se troèa stroz.
Chel che cognea se cruzièr de la mondures l’era “Carleto sartor”, originarie da Soraga, maridà a Cianacei che per combinazion amò apede l fajea l sartor.

Carleto de chi tempes (1962) l’era ence capogrop de chi da Cianacei, ajache Don Mazzel aessa volù che vigni grop aesse si sorastant, chest tantocant no limitèa i balarins a se binèr con chi de l’auter paìsc per jir a na manifestazion co l’inom de “folclor de auta Fascia”.

Don Mazzel aessa ence volù na fujion di doi gropes, ajache sessache la forza vegn dal grum, ma descheche l scrif ence al segnor ragionier Barletta, diretor de l’Enal de Trent, “i Tempes no é amò madures…”

De chi prumes egn sessanta l’é zenz’auter da recordèr la festa del Congress di Ladins a Busan, canche l’Enal de Busan ge à manà na letra de envit a duc e doi i capogropes e ence al sorastant del grop da Ciampedel, Ziperla de Mànele (Cipriano Bernard), balarin engaissà che te n secondo moment l se aea jontà ite a chi da Dèlba e l ge aea ence ensegnà dotrei bai, mìngol touc cà da tradizions ladines e mìngol mescedé con fegures che i emprovisèa a ureia.

Canche la organisazions l permetea l’era ence la mèscres che ge fajea color ai gropes da bal, ence se dapodò i no balèa sun paladina, ma i testimonièa coche i bai e chesta particolèra tradizions les ciapèa gaissa tel temp de Carnascèr, soul moment de legreza zenza fin di Fascegn, che tel temp de Carnascèr podea zacan se desveneèr a maridoc e mascherèdes.

Nesc camaric, sonadores e bandierèi del ’63 i se aea fat n gran onor a na festa tel paìsc de Dro e belapontin i era pa ence stac metui sul “folio”!!!

Desche bendeché sozede canche se taca a aer suzess e gratificazions , ence ti doi Gropes da Bal no à mencià la stritarìes e del ’65 Don Mazzel, semper a cef de duta la organisazions che podea te vèlch maniera portèr inant la “costion ladina”, l scrivea che per chel che vèrda la proes e i sorastanc, i gropes aessa cognù restèr ben spartiì, ma no coscì per la manifestazions te comun de Cianacei e fora olache per fèr numer e aer più suzess, smendran la speises, i doi gropes fossa doventé demò un soul gran grop de “Auta Fascia”.

Enlouta l’era Bepin de Mita a cef de duc. El, scialdi regolà de scur, béleche mai regolà a l’antica, desche perauter aessa carenà te sia pojizion, l vidèa sie Grop desche se el enstess fossa na fegura che se tegn fora, enscinamai canche l Grop balèa, l stajea te mez al cerchie de camaric e camarites con l zigaret te bocia e i piesc che batea l ritm de na mùsega tant revel gustégola.

Na manifestazion che de chi tempes voi recordèr l’è chela de Zofingen te la Svizera. Ence chel’outa sessaben i Fascegn se aea merità n articol con foto sul Folio.

I raporc entrà i sorastanc di doi gropes no era segur scialdi soriì, ma se vardèa de passèr sora ogne “strainteniment” per l ben del grop e l’amor de la tradizions che no podea vegnir lascèdes sù cauja problemes personèi…
Enterdèna ta Cianacei la direzion passèa te man de Amadio Micheluzzi…

Zacan, ai 30 de aost del 1965 duc a una per l ben e l manteniment de la tradizions, i sorastanc di gropes per endrez de l’Union e dedant al diretor de l’Enal de Trent, i à volù enjigner n contrat de “fujion ofizièla di doi gropes”.

Per desgrazia i sorastanc de Cianacei e Gries no à sapù se cordèr e i no vedea de bon eie na fujion.
Bepin de Mita, l’istess l’era scialdi più segur che na fujion fossa stat la soluzion ai straitenaments.

Tantocant la sies era demò fantasies e l grop de Cianacei ti egn che vegnìa se à desfat, ma i balarins che volea balèr, i podea ben segur jir a balèer con chi de Penìa e Dèlba.

Dò la mort de Bepin l’é stat Giacinto Micheluzzi per n trat a tor te man l grop; dò da el Guido Iori Berghin che se à pissà de jir a domanèr ufizialmenter ai balarins de Cianacei de se jontèr a chi de Dèlba.

L’é stat coscì che zacan se à binà i doi gropes per mai più se desfèr.

Da enlouta l Grop de Folclor no é mai più stat despartì e l no se à mai più desfat, Stefan Bernard de Mànele.

Amò anchecondì Stefan Bernard l vida, coordinea e comana 40 componenc con n sotil “savoir faire” tipich de l’esser de n politich l’é stat segur bon de encontentèr i mèlcontents e fèr tèjer i zavareousc.

Da enlouta, de mércol, duc sa, l’é dì de proa, e se se bina con tropa legreza e bona voa, dò egn de “plindernaments” da n post en l’auter, sun scola de Penìa, te senta del Grop.

De gran valuta per l davegnir l’é zenz’auter la gran presenza de jogn engaissé a portèr inant, bai, tradizions e legreza! L davegnir del Grop descheche disc l president ence te sie descors, l’è te man o miec ti piesc di jogn!!!!

Anchecondì l grop viventea la festes de paìsc, de gejia e cheles “turistiches”, l se moscia a bai e encuntèdes internazionèles de Folclor desche a la “Kursaal” de Maran, per l Gran Bal de Sènta Zezilia ai 22 de November; a Jenbach, forin Austria, per la scontrèda di gropes da bal ladin e ence da foravia; a Salzburg, olache i se à fat onor endodanef con na gran foto sul folio, e finamai a Praga, dessema a gropes da ogne pèrt del mond.

Dut chest percheche tel doimile ge vel se averjer e se fèr cognoscer…

No mencia segur i contac atives con de etres gropes de la ladinia desche nesc jormegn i Gherdeneres, Badioc, Fodomes e Ampezegn, per mesurèr capazitèdes, emparèr fegures de bal neves e cognoscer idees desvalives con chela de se arvejinèr a na cultura ladina no più despartida, ma demò “ferida” da na politica de spess falèda.

Aldidanché no bèsta più stèr sul so, prejentèr nesc bai e se isolèr, ge vel vardèr de jir scialdi coi tempes e se miorèr man a man te ogne ciamp, no demò tel bal, ma ence te la enriscida, te la prejentazion, te la cura de la mondures…

Nos del grop da bal e gé enstessa confidon te nos duc e te nosc president a cef, che fossane bogn de fèr crescer n Grop da Bal che porta inant tradizions, mùseghes e bai veiores te na verscion scialdi più neva e moderna per restèr al pas coi tempes ajache nos, veies, no volon doventèr e vardaron de poder balèer chest bal lènch 50 egn e passa amò per tropes centenees de egn!!!!

Tout fora dal liber “N bal lènch 50 egn” de Claudia Conta

Privacy policy