I bai e la mùseghes

Bepin Iori de Mita descrif jà ti prumes egn sessanta i bai che fajea pèrt del program de sie grop ladin, te n document manà a l’Enal de Trent.

Enlouta i camaric e la camarites era acompagné da n orghin da mantech, na vìdola (violin) e na chitara.

I mùseganc i sona melodìes sentudes da si pères e da chier i se referesc a la notes; belapontin chesta sonèdes les é béleche dutes de autor descognosciù e de antica data.

Al dì d’anché l Grop de Folclor Cianacei l’à n repertorie che a l fèr dut ge vel sche n’ora de temp. Per tachèr via e dant de fenir i mena semper la bandiera dai set colores che n’outa la raprejentèa la set régoles de la val e amò ades la raprejenta i set comuns de Fascia.

Chi egn chest rit l verjea ogne sort de manifestazion de folclor, la sègres de paìsc e la festes de noza, che se fajea semper e demò en temp de carnascèr, de firé, canche zacan i fascegn podea se vaghèr mìngol de bon temp, dò n an de struscies e fadìes te ciamp e pra.
L secondo bal l’é chel dal “moliné” che l moscia chel che fajea nesc giaves fora per l’an, canche i semenèa, i seslèa, i ferlèa l’òrc da meter sora desch via per dut l’an.
L terzo bal l’é la “pairisc” che i ge disc ence l bal dai set pasc e l’é un di più tradizionèi del Trentin-Sudtirol, vegnù ca dal Baiern canche Fascia la era sot l’Austria.

Col bal che vegn dò se va dret te la contìa de Re Laurin: “La resa de re Laurin”. La jent del ream del Ciadenac i lo balèa en onor del re medemo.
Rué che se é fin chiò, l spetacol se viventea col “bal de la cordeles”. I balarins entrecia la vetes da color a temp de valzer. E i se la fèsc cà con n auter argoment enteressant: la gelojìa. Chiò i ge fèsc dò a la tipica situazion de l’om brincà a se ciciolèr co na bela beza.
Dò vegn l “bal di caprici” e la balarines, dò mìngol de aces, les se vegn indò e dut fenesc te n bel bal aiegher.
Dapò dò vegn l bal de la “Susana”. I balarins muda camarit per proèr neva emozions.

De la tradizion fèsc pèrt ence l “bal de Batestin” che se fajea n’outa te stua del mèsc de Batestin, l più gran e l più bel de Penìa. Amò inant co la vetes da color vegn balà chel “de la trecia”: a temp de valzer se fèsc na trecia desche chela ti ciavei.
No podea segur mencèr n bal en onor del più bel fior da mont che aon, la steila da mont o edelweiss.

I balarins dessegna sun paladina o te piaz, olachemai i bala fegures con si corp e si guants che raprejenta moments de vita fascèna.
La fegures, scrif Bepin, les ne vegn cà da nesc veies e les ne vegn ensegnèdes te la stues, la mùseghes, de autor descognosciù ence les emparon descheche se disc “a ureia”, te cèsa e no cognoscion negun manoscrit.

L Grop da Folclor apede chisc bai l’à enrescì fora de etres bai, con mùseghes e toc de fégures de bal biot ladines bendeché jites jù e desmentièdes.

I mùseganc tel grop anchécondì l’é Giogio Iori, Piergiorgio Riz e Giordano Costa a l’orghin da mantech e Augusto Dantone a la chitara, vèlch outa Gigio Iori ence al bombardin.

L Grop da Folclor l’à vardà de troèr fora tras na nota moderna e atuala te la morala de vigni bal desche se fossa na contìa che se se conta balan. No per nia se disc che l bal l’é na sort de lengaz del corp!!!

Con chesta gé volesse ve salutèr, cari letores ve auguran de gran bela balèdes fora per dut l viac de voscia vita… e se a cajo ve sauta l’acia de trèr cà n guant da zacan e ve saessa bel balèr con nos, ve speton segur con piajer per cater sauc zis ladins!!!

Tout fora dal liber “N bal lènch 50 egn” de Claudia Conta

Privacy policy