 |
 |
 |
... l va inant:
N grop da Bal che à fat storia
|
|
Al scomenz di egn sessanta ence ta Dèlba
e Penia la jent, usèda da egn a portèr l guant da zacan a festes
e zerimonies, usèda a fèr mascherèdes e a balèr a temp de mùseghes
ladines, se à pissà de se binèr adum e de meter sù n Grop da Folclor
zis per tegnir sù bai e mùseghes che aessa podù morir fora ti egn
del progress.
Ai 27 de setember del 1962 l segnor Giuseppe Iori ("Bepin de Mita"),
aldò de n consei de Don Mazzel e de na spenta de l'ofizie per l turism
(Azienda di soggiorno) l manèa n scrit a l'ENAL (Ente Nazionale Assistenza
Lavoratori) per la sezion èrt e spetàcol con n scech de 9500 Lire desche
cost de l'enscinuazion a l'Enal.
|
 |

|
|
Chest ent se aessa cruzià de meter
en consaputa l grop per chel che vèrda la manifestazions de folclor
te la Tèlia e ic se aessa ence tout la fadìa de tor sù la partezipazions
a la festes e l numer de partecipanc.
I membres de chest grop tel moment de la fondazion l'era: Iori Giuseppe
(Bepin de Mita), Iori Cesare, Iori Evelina, Valeruz Antonietta (vize-sorastant),
Soraruf Francesco, Soraruf Giuliana, Dantone Maria Teresa, Dellantonio
Mario, Cavulli Roberto, Soraperra Maddalena, Dantone Lorenzo, Dantone
Agnese, Iori Guido, Valeruz Eligio, Salvador Ermanno, Salvador
Giulia, Iori Riccardo, Lorenz Stefania, Dantone Maria de Paul.
|
|
Dal 1962 per n dotrei egn l'era donca doi Gropes
de Folclor chel de Dèlba-Penìa co l'inom "Marmolèda" e chel de
Cianacei-Gries.
N an dò la fondazion Bepin domanèa contribuc, ajache aldò de
n sie scrit mencèa 4 mondures da om e cater mondures da fémena.
L grop, componù de 25-28 elemenc aessa durà ence na bandiera
talièna che era de obligh canche se cognea partezipèr a la festes
da folclor.
|
 |
 |
|
|
Enterdèna ence l grop da Cianacei aea dotrei guants, ajache Don
Mazzel aea fat binèr ensema e concèr sù duc i camejoc che se troèa
stroz.
Chel che cognea se cruzièr de la mondures l'era "Carleto sartor",
originarie da Soraga, maridà a Cianacei che per combinazion amò apede
l fajea l sartor.
|
|

|
|
Carleto de chi tempes (1962) l'era
ence capogrop de chi da Cianacei, ajache Don Mazzel aessa volù che
vigni grop aesse si sorastant, chest tantocant no limitèa i balarins
a se binèr con chi de l'auter paìsc per jir a na manifestazion co
l'inom de "folclor de auta Fascia".
Don Mazzel aessa ence volù na fujion di doi gropes, ajache sessache
la forza vegn dal grum, ma descheche l scrif ence al segnor ragionier
Barletta, diretor de l'Enal de Trent, "i Tempes no é amò madures..."
|
|
De chi prumes egn sessanta l'é zenz'auter
da recordèr
la festa del Congress di Ladins a Busan, canche l'Enal de Busan ge
à manà na letra de envit a duc e doi i capogropes e
ence al sorastant del grop da Ciampedel, Ziperla de Mànele
(Cipriano Bernard), balarin engaissà che te n secondo moment
l se aea jontà ite a chi da Dèlba
e l ge aea ence ensegnà dotrei bai, mìngol touc cà da
tradizions ladines e mìngol mescedé con fegures che
i emprovisèa a ureia.
Canche la organisazions l permetea l'era ence la mèscres che ge fajea
color ai gropes da bal, ence se dapodò i no balèa sun paladina, ma
i testimonièa coche i bai e chesta particolèra tradizions les ciapèa
gaissa tel temp de Carnascèr, soul moment de legreza zenza fin di Fascegn,
che tel temp de Carnascèr podea zacan se desveneèr a maridoc e mascherèdes.
Nesc camaric, sonadores e bandierèi del '63 i se aea fat n gran
onor a na festa tel paìsc de Dro e belapontin i era pa ence stac
metui sul "folio"!!!
|

|
Tout fora dal liber "N bal lènch 50 egn" de
Claudia Conta
piata dant
- 2 - piata dō |
|