I bai che rejona ladin |
|
| |
|
 |
| |
 |
 |
Bepin Iori de Mita descrif jà ti prumes
egn sessanta i bai che fajea pèrt del program de sie grop ladin,
te n document manà a l'Enal de Trent.
Enlouta i camaric e la camarites era acompagné da n orghin da mantech,
na vìdola (violin) e na chitara.
I mùseganc i sona melodìes sentudes da si pères e da chier i se
referesc a la notes; belapontin chesta sonèdes les é béleche dutes
de autor descognosciù e de antica data.
|
 |
Al dì d’anché l Grop de Folclor Cianacei
l’à n repertorie
che a l fèr dut ge vel sche n’ora de temp. Per tachèr via e dant
de fenir
i mena
semper la bandiera dai set colores che n’outa la raprejentèa la set régoles
de
la val e amò ades la raprejenta i set comuns de Fascia.
|
|
| Bal del Moliné |
Bal del barbier |
 |
| schema 1/1/2/2/2/1/1/2/2 |
schema 1/1/2/1 |
 |
 |
|
|
Chi egn chest rit l verjea ogne sort de manifestazion
de folclor, la sègres de paìsc e la festes de noza, che
se fajea semper e demò en temp de carnascèr, de firé,
canche zacan i fascegn podea se vaghèr mìngol de bon
temp, dò n an de struscies e fadìes te ciamp e pra.
L secondo bal l'é chel dal "moliné" che
l moscia chel che fajea nesc giaves fora per l'an, canche i semenèa,
i seslèa, i ferlèa l'òrc da meter sora desch
via per dut l'an.
L terzo bal l'é la "pairisc" che i ge disc
ence l bal dai set pasc e l'é un di più tradizionèi
del Trentin-Sudtirol, vegnù ca dal Baiern canche Fascia la era
sot l'Austria.
|
|

|
|
Col bal che vegn dò se va dret
te la contìa de Re Laurin: "La resa de re Laurin".
La jent del ream del Ciadenac i lo balèa en onor del re medemo.
Rué che se é fin chiò, l spetacol se viventea
col "bal de la cordeles". I balarins entrecia la vetes
da color a temp de valzer. E i se la fèsc cà con n auter
argoment enteressant: la gelojìa. Chiò i ge fèsc
dò a la tipica situazion de l'om brincà a se ciciolèr
co na bela beza.
Dò vegn l "bal di caprici" e la balarines, dò mìngol
de aces, les se vegn indò e dut fenesc te n bel bal aiegher.
Dapò dò vegn l bal de la "Susana". I balarins
muda camarit per proèr neva emozions.
|
|
| Bal del barbier |
Pairisc |
 |
| schema 1/2/2/1/1/2/2/1/2/2 |
schema 1/2/3/3/4/3 |
 |
 |
|
|
De la tradizion fèsc pèrt
ence l "bal de Batestin" che se fajea n'outa te stua
del mèsc de Batestin, l più gran e l più bel de
Penìa. Amò inant co la vetes da color vegn balà chel
"de la trecia": a temp de valzer se fèsc na trecia
desche chela ti ciavei.
No podea segur mencèr n bal en onor del più bel fior
da mont che aon, la steila da mont o edelweiss.
|
|
I balarins dessegna sun paladina o te piaz,
olachemai i bala fegures con si corp e si guants che raprejenta
moments de vita fascèna.
La fegures, scrif Bepin, les ne vegn cà da nesc veies e les ne vegn ensegnèdes te
la stues, la mùseghes, de autor descognosciù ence les emparon descheche se disc
"a ureia", te cèsa e no cognoscion negun manoscrit.
|
 |
 |
|
L Grop da Folclor apede chisc bai l'à enrescì fora
de etres bai, con mùseghes e toc de fégures de bal biot ladines bendeché
jites jù e desmentièdes.
|
|
|
I mùseganc tel grop anchécondì l'é Giogio Iori, Piergiorgio Riz
e Giordano Costa a l'orghin da mantech e Augusto Dantone a la chitara,
vèlch outa Gigio Iori ence al bombardin.
L Grop da Folclor l'à vardà de troèr fora tras na nota moderna e
atuala te la morala de vigni bal desche se fossa na contìa che se
se conta balan. No per nia se disc che l bal l'é na sort de lengaz
del corp!!!
|
|
Con chesta gé volesse ve salutèr, cari letores ve
auguran de gran bela balèdes fora per dut l viac de voscia vita...
e se a cajo ve sauta l'acia de trèr cà n guant da zacan e ve saessa
bel balèr con nos, ve speton segur con piajer per cater sauc zis
ladins!!!
Tout fora dal liber "N bal lènch 50 egn"
de Claudia Conta
|

|